CAT | ESP

Cicle Jazz: Mémoire de Blues | 26 de maig 2016, 19:00h | Auditori | Entrada lliure |



Cicle Jazz: Mémoire de Blues | 26 de maig 2016, 19:00h | Auditori | Entrada lliure |

La Societat de Blues de Barcelona (SBB), la Fundació Privada Catalana Jazz Clàssic i l´Institut d´Estudis Nord-americans (IEN) es complauen en convidar-vos a la presentació del documental Mémoire de Blues que mostra de forma impecable com van ser els inicis del Blues a Europa en un reportatge magnífic protagonitzat per Jacques Morgantini i la seva esposa Marcelle. Ambdós activistes culturals van acollir a casa seva els primers músics de blues que actuaren a França, enregistrant-ne la música i els moments de convivència, escenes totes elles que apareixen recollides en dos DVDs que, amb el nom de Mémoire de Blues, ha realitzat Jacques Gasser i que, ben segur, seran la delícia dels amants del blues i del jazz clàssic que desitgin conèixer en profunditat qui van ser aquells músics i qui els va allotjar i estimar.

El proper dia 26 de maig a les 19h tindrem el goig de compartir una vetllada entranyable amb Jacques Morgantini (92 anys), el qual desitja compartir amb els assistents alguns d´aquells enregistraments inèdits, així com també comptarem amb la presència de qui ha recopilat tot el material audiovisual i l´ha documentat a Mémoire de Blues, el realitzador Jacques Gasser.

A la taula de conferenciants també comptarem amb la presència de Ricard Gili (President de la Fundació Privada Catalana Jazz Clàssic, director de La Locomotora Negra i músic), Joan Pérez Aznar (músic i traductor de l´Enciclopèdia del Blues a l´idioma espanyol), Miquel Abella (coordinador del Fons de Blues Europeu de la Biblioteca Tecla Sala de l´Hospitalet de Llobregat) i Big Mama Montse (Presidenta de la Societat de Blues de Barcelona i músic).

La sessió estarà amenitzada amb la música en viu del duet de Blues & Roots format per Johnny Big Stone & Sweet Marta, recentment arribats d’un llarg viatge pel sud dels Estats Units i per Xicago. Amb la gran veu i l´harmònica de Sweet Marta i amb les guitarres de Johnny Big Stone, arrodonirem amb el ritme i la forçadel Blues una trobada que promet ser veritablement memorable.

JACQUES MORGANTINI: L’HOME QUE VA PORTAR EL BLUES A EUROPA

“MÉMOIRE DE BLUES” ÉS EL SEU TESTIMONI

(Text: Big Mama Montse)

Potser a tan sols alguns experts del blues els digui alguna cosa el nom de Jacques Morgantini, però molts músics del gènere saben amb exactitud l’importància d’ell i de la seva esposa Marcelle per a les seves vides i la incidència que van tenir a dignificar el seu art… Jacques Morgantini va portar a França els primers bluesmen i més tard va viatjar a Chicago amb Marcelle i el seu fill, que van realitzar unes gravacions úniques als clubs del West Side i del South Side de la Windy City escortats per Jimmy Dawkins i per Fred Below, amics de l’ànima de la parella, i on van conèixer a Magic Slim, Jimmy Johnson, John Littlejohn, Luther “Snake” Johnson, Willie Kent i a tants altres que van ser immortalitzats per unes sessions gravades que estan recollides en el documental Mémoire de Blues.

Mémoire de Blues és un magnífic documental històric sobre el blues que consta de 2 DVD i que ha estat realitzat per Jacques Gasser, que es basa en la vida i en els enregistraments de Jacques Morgantini i de la seva esposa entre els anys 50 i 80s. Relata com va començar l’interès pel blues d’aquest expert en jazz i Vicepresident de l’Hot Cub de França (1950-1977) i de com se les va enginyar per aconseguir discos de blues mitjançant un intercanvi cultural amb uns aficionats nord-americans, que li van motivar a voler conèixer en persona als músics que escoltava en aquells discos. Per això va promoure un dels primers concerts d’un bluesman a Europa, el de Big Bill Broonzy l’any 1951, que va tenir lloc en una església de Pau (França) avui reconvertida en els cinemes Méliès. També va convidar a T-Bone Walker, Lionel Hampton, Sister Roseta Tharpe, John Lee Hooker, etc. i va ser amic íntim de Count Basie, Fred Below, el mateix Hampton, Memphis Slim, etc…

Després de què es coneguessin Jacques Morgantini i Marcelle l’any 1955 i del seu posterior casament, el matrimoni va compartir la seva mateixa passió pel blues. Per això van exercir d’amfitrions a casa seva acollint-hi als músics de blues que convidaven a tocar a Pau, molts dels quals visitaven per primera vegada Europa i van ser rebuts amb grans mostres d’afecte i generositat. L’hospitalitat dels Morgantini no era una cosa habitual per a aquells bluesmen més aviat acostumats a viure de forma marginal en els guetos de Xicago, que van adorar a la parella i el cassoulet de Marcelle de forma immediata… A la casa familiar de Gan, a prop de Pau, van celebrar unes suculentes sessions de blues improvisades per aquells músics feliços que se sentien estimats i respectats. Alguns d’aquestes trobades van ser gravades amb el permís dels artistes i encara romanen inèdites avui dia, mentre que altres apareixen a Mémoire de Blues. Entre elles, unes impressionants gravacions de Muddy Waters amb la seva banda, de Johnny Shines, de Luther “Snake” Johnson, Jimmy Rogers, Luther Allison, Koko Taylor, etc… que són autèntiques joies per als amants del gènere i que commouen per la forma en què els bluesmen interpreten i improvisen els seus blues.

Segons explica la biografia de Jacques Morgantini, sembla ser que el 1975 la parella va realitzar un primer viatge a Chicago al que li van seguir quatre viatges més en els que, en les seves visites al mercat improvisat de Maxwell Street, van quedar enlluernats pel blues del carrer. També van ser uns dels pocs blancs que van gaudir del blues més intens dels clubs del South Side i del West Side en uns anys de crisi per al blues i en els què ningú volia gravar, ni de bon tros potenciar, a aquells músics negres que tocaven els caps de setmana després de treballar a les bugaderies, les cuines dels restaurants o a les fàbriques de la indústria siderúrgica.

En una visita que vam fer a Morgantini a la seva casa de Gan, en què ens va cuinar ell mateix la truita de bolets que també havíen degustat els bluesmen que van visitar la seva llar, ens va explicar com va quedar impactat pel talent natural de Magic Slim (Maurice Holt) en escoltar-lo a Chicago per primera vegada. Li van demanar permís per gravar-li un concert que es va convertir en un disc de la companyia de Marcelle, MCM. Quan, posteriorment els Morgantini van tornar a Chicago i li van dur la còpia del disc i 400 dòlars en concepte de remuneració, Magic Slim va comptar els diners i no va donar crèdit als seus ulls: en aquells clubs cobrava 5$ per nit!! Va dir emocionat als Morgantini que aquells diners li servirien per tirar endavant la seva família, ja que acabava de casar-se i treballava tota la setmana en una bugaderia… I sempre va estar agraït als que va considerar com els seus benefactors i padrins, els Morgantini, la carrera artística del qual no hagués estat possible sense el seu suport.

Un dels trets més importants de la pel·lícula és la profunditat del pensament de Jacques Morgantini i la seva comprensió emotiva sobre el blues. Segons ens va explicar modestament ell mateix, això es deu a la seva curiositat i al seu permanent interès per preguntar constantment als músics. La seva sensibilitat i claredat d’idees queda reflectida en el magnífic documental que Jacques Gasser ha bastit amb les preguntes que, al seu torn, li va realitzar durant més de deu anys, per extreure d’ell l’essencial sobre la seva assimilació del blues i coneixement. Mortantini és, doncs, un humanista del blues.

Un punt culminant de la pel·lícula es produeix quan Jacques Mogantini recorda Luther “Snake” Johnson, a qui va conèixer i que va visitar Pau en un parell d’ocasions, l’última de les quals molt malalt de càncer. Hi ha un moment en què la gravació ha de tallar-se perquè les llàgrimes afloren als seus ulls en recordar a l’amic i artista, tocant els seus blues a casa d’ell però en un estat de salut molt delicat… sens dubte, un acte d’amor que commourà a qui vegi el film.

Un altre gran fragment del documental són els enregistraments sobre Fred Below, el gran bateria del blues per excel·lència, al qual li dediquen un capítol sencer. Below també apareix en altres seqüències especialment importants, que són quan toca com a integrant de The Aces, unes gravacions que són realment extraordinàries.

Jacques Morgantini va assessorar en el terreny del blues a Jean-Marie Monestier, del segell “Black & Blue” i va participar en la producció d’uns seixanta àlbums, ja que la seva presència era un certificat de la qualitat tant de les interpretacions com de les gravacions. Preserva encara en el seu record un enregistrament que Luther Allison va realitzar cantant al seu pare, perquè es comportés bé amb la família. La intensitat de la presa va ser tan colpidora que va quedar gravada en la memòria de l’expert, però sembla ser que desafortunadament el tècnic va oblidar pujar el canal del baix i no va poder aprofitar-la gravació. Explica Morgantini com les altres versions del mateix tema van ser bones però que no van arribar a superar la força interpretativa de la primera, en la qual Allison va aconseguir un estat de trànsit mentre estava cantant la seva veritat. Relats com aquests apareixen al documental i són una meravella que aquest testimoni ara ens arribi a nosaltres.

A més Jacques Morgantini també va realitzar multitud de contraportades dels discos, de vegades amb el seu propi nom o d’altres utilitzant un pseudònim. Però sempre amb un coneixement profund de la matèria i amb la finalitat pedagògica d’apropar la música i els artistes als oients.

No revelarem més del que Mémoire de Blues ofereix. Tan sols volem agrair de tot cor que aquest document hagi sortit a la llum gràcies a l’esforç de Jacques Gasser i a tota una vida de passió pel blues de Jacques i Marcelle Morgantini. Per a la comunitat de blues seus enregistraments i fotografies són autèntiques gemmes que seran la delícia dels qui adquireixin el documental. Poden fer-ho bé a la presentació del DVD que es realitzarà a Barcelona, ​​a l’auditori de l’IEN (Via Augusta,) en l’acte promogut per la Societat de Blues de Barcelona i la Fundació Privada Catalana Jazz Clàssic el dia 26 de maig de el 2016 a les 19h., o a la web:

http://www.memoiredeblues.org/


Paste your AdWords Remarketing code here
Instituto de Estudios Norteamericanos Located at
Av. Via Augusta 123, Barcelona, Catalunya.
Phone: 932 405 110